"Madamfransuà"

En el capítol V, després d´una suposada baralla que transforma l´Edèn en un camp de batalla, trobem una magnífica  descripció de l´arribada amb el Carlota de la bella Françoise Herzog, "la nova i rutilant estrella de les nits de l´Edèn", presentada  per Ramir d´Anglesola, amo del cafè-concert, com "la gran vedette dels teatres del Paris de la França",i a qui els vilatants havien d´anomenar per sempre més "Madamfransuà".


Com que el meu país es trobava en guerra, em van contractar al país veí per actuar en una pròspera vila al costat del riu Ebre. Vaig viatjar fins a Tortosa i allà em recullí un vell llaüter, alt i desgarbat, però robust, acompanyat de 4 peons, nets com patenes, que  s´estremiren quan em veieren. Jo me´ls mirava amb barreja d´humor i esglai als ulls. !Com em va agradar desfilar amb les meves plomes vermelles, davant els tortosins bocabadats,penjada del braç del vell dimoni del riu en qui vaig trobar un magífic còmplice per gaudir de la vida i dels jocs amorosos!
 Després de la mort del meu gran amor, no esperava res més de la vida que sentir l´admiració dels homes i poder-los donar una mica 
d´alegria, trencant, amb les meves arts, la monotonia dels seus dies.