En el capítol V, després d´una suposada baralla que transforma l´Edèn en un camp de batalla, trobem una magnífica descripció de l´arribada amb el Carlota de la bella Françoise Herzog, "la nova i rutilant estrella de les nits de l´Edèn", presentada per Ramir d´Anglesola, amo del cafè-concert, com "la gran vedette dels teatres del Paris de la França",i a qui els vilatants havien d´anomenar per sempre més "Madamfransuà".
Com que el meu país es trobava en guerra, em van contractar al país veí per actuar en una pròspera vila al costat del riu Ebre. Vaig viatjar fins a Tortosa i allà em recullí un vell llaüter, alt i desgarbat, però robust, acompanyat de 4 peons, nets com patenes, que s´estremiren quan em veieren. Jo me´ls mirava amb barreja d´humor i esglai als ulls. !Com em va agradar desfilar amb les meves plomes vermelles, davant els tortosins bocabadats,penjada del braç del vell dimoni del riu en qui vaig trobar un magífic còmplice per gaudir de la vida i dels jocs amorosos!
Després de la mort del meu gran amor, no esperava res més de la vida que sentir l´admiració dels homes i poder-los donar una mica
d´alegria, trencant, amb les meves arts, la monotonia dels seus dies.
dilluns, 28 de novembre del 2011
dimarts, 22 de novembre del 2011
Coixí de fer puntes
Aquesta és la petita història d´un coixí de fer puntes que es troba abandonat en un racó de les golfes, cada dia més empolsegat i amb l´ànim més caigut. Ah, com enyoro aquells temps en què em sentia ben viu!, quan als estius sortia al carrer amb altres companys, i apuntalat en una cadira de vímet sentia sobre meu el repic dels boixets; volta, volta, creu i una punxada de l´agulla, que no us penseu, de mal no me´n feia pas, i un altre cop volta, volta, creu i volta i volta,i així una bona estona jugant els boixets
Ara, ja ho veieu, no serveixo per res. A ningú no li agraden les meves delicades puntes, les filigranes ja no adornen ni llençols ni estovalles, i les anagües ja ni existeixen .
Les altres andròmines que el sentien, se´n van compadir, i van decidir ajudar-lo, i per què no creure-ho, fent tots força van llençar el coixí com un coet cel amunt, cap un món nou, on es valori el treball manual i la bellesa.
Ara, ja ho veieu, no serveixo per res. A ningú no li agraden les meves delicades puntes, les filigranes ja no adornen ni llençols ni estovalles, i les anagües ja ni existeixen .
Les altres andròmines que el sentien, se´n van compadir, i van decidir ajudar-lo, i per què no creure-ho, fent tots força van llençar el coixí com un coet cel amunt, cap un món nou, on es valori el treball manual i la bellesa.
dimarts, 8 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)