A JESÚS MONCADA

"El vell Nelson, encara que sabia que ni el Neptú ni ell tornarien a navegar mai de la vida, s´entossudia a conservar el llaüt, no podia calafatejar-lo ni embrear-lo, però almenys el netejava o li feia petites reparacions.
S´asseia a la popa i es deixava endur pels records. Els llaüts recuperaven paraments, velles tripulacions tornaven a omplir els embarcadors i les naus salpaven de la vila adormida, esgaiaven l´Ebre ensonyat de l´alba.
La memòria poblava inevitablement les runes, alçava de nou les cases caigudes, traçava carrers, reconstruia places,retornava gent, però el vell Nelson s´adonava que el record no li responia amb precisió. Tanta runa acabava per confondre´l.

Potser els carrers, les places, les cases, els dos rius, amollaven desesperadament els records perquè algú els recollís abans de la demolició i de l´escampadissa ineludible."   CAMI DE SIRGA.
Gràcies Jesús Moncada per recollir la memòria de Mequinensa.