Coixí de fer puntes
Aquesta és la petita història d´un coixí de fer puntes que es troba abandonat en un racó de les golfes, cada dia més empolsegat i amb l´ànim més caigut. Ah, com enyoro aquells temps en què em sentia ben viu!, quan als estius sortia al carrer amb altres companys, i apuntalat en una cadira de vímet sentia sobre meu el repic dels boixets; volta, volta, creu i una punxada de l´agulla, que no us penseu, de mal no me´n feia pas, i un altre cop volta, volta, creu i volta i volta,i així una bona estona jugant els boixets
Ara, ja ho veieu, no serveixo per res. A ningú no li agraden les meves delicades puntes, les filigranes ja no adornen ni llençols ni estovalles, i les anagües ja ni existeixen .
Les altres andròmines que el sentien, se´n van compadir, i van decidir ajudar-lo, i per què no creure-ho, fent tots força van llençar el coixí com un coet cel amunt, cap un món nou, on es valori el treball manual i la bellesa.
Les altres andròmines que el sentien, se´n van compadir, i van decidir ajudar-lo, i per què no creure-ho, fent tots força van llençar el coixí com un coet cel amunt, cap un món nou, on es valori el treball manual i la bellesa.
La meva àvia feia puntes de coixí. M'ha fet il·lñusió pensar que aquest objecte trobarà el seu cel de bellesa i utilitat.
ResponEliminaMiquel Om López
Molt divertit, potser el van recollir els àngels.
ResponEliminaHola Anna, per casa en voltava un i un dia el vaig penjar a la paret de l'habitació de la meva filla amb un trosset de punta i tot, però em penso que ella no ho va valorar. Ara no sé on para. Una abraçada.
ResponElimina