L´HOME DE LA CRIDA

Fa uns dies,passejant pel poble, em vaig trobar amb un fet que em va sorpendre. Resulta que uns quants metres davant meu caminava l´home que fa els pregons i, tot d´una, va fer sonar  la campana que avisa la gent.El fort cop de batall va tallar la respiració dels carrers, els cotxes,callats, estaven expectants i les finestres paraven les orelles per sentir bé la crida.
Durant l´espai que es deixa transcórrer per donar temps a la gent a sortir als balcons o als portals de les cases,el meu subconscient va començar a dir l´ancestral cantarella de la crida: "Devots cristians, demà a les deu del matí es farà l´enterrament de..."Però, vet aquí la meva sorpresa, vaig sentir la veu potent del pregoner que deia: Ciutadants i ciutadanes, demà a les deu del matí... Comentant aquest canvi alguns ho van atribuir al fet de no ferir la gran quantitat d´islamistes, també ciutadants, arribats al poble, però jo crec que més aviat es degut al laïcisme dels nous temps que, en algun raconet del nostre ésser, encara ens sorprèn.