dimarts, 21 de febrer del 2012

FOTOGRAFIA

El fil del record trobat en les fotografies li feia reviure altres dies. Unes vegades, les imatges eren nítides; d´altres giraven com remolins, es desfeien com volves de cendra si intentava detenir-les.
En una de les fotografies es veia la nena, que un dia vaig ser, amb els primers juguets, ben meus, que vaig tenir a la vida després d´arribar a la familia. Juguets, patinet i nina,que encara que no els hagués pas de compartir amb altres nens, agafava ben fort pel costum d´evitar que tel´s prenguessin.
La seva visió em va portar a la sala de l´orfenat, amb el concert de plors i simfonia d´olors, el record de la qual es difuminava cada cop més, així com també el del dia que vaig conèixer els meus nous pares.

1 comentari:

  1. Pertanyer a una família, tenir joguines pròpies... Quin plaer per qui no ho ha conegut!

    ResponElimina